Search
Close this search box.

14 FEBRER – CELEBREM L’ANTI-SANT VALENTÍ

noamor

El dia de St.Valentí té un impacte social molt fort, seria un error no reconèixer això. De fet, és genial que a la nostra societat hi hagi un dia que reivindiqui una de les coses més importants que tenim per conviure: el nostre amor. Però avui qüestionem la manera com s’ha de celebrar aquest dia: consumint i entorn de la idea de relació convencional: monògama cis-heterosexual.

Cal saber que l’amor s’entén com un conjunt de sensacions i emocions, juntament amb un imaginari col·lectiu ple de creences, intencions, normes, mites, etc. transmès a través de la cultura. Per això parlem que és construït culturalment; no estimen igual a Xina que a el Marroc, a Argentina o a Sibèria; sinó que els nostres conceptes personals no poden separar-se de la influència del nostre entorn.

En la nostra societat estimem segons el model de l’AMOR ROMÀNTIC, gràcies a la religió i el capitalisme, que dictaminen que l’amor i el matrimoni van junts. A més a més fa una separació molt clara dels rols de l’home i de la dona, construint els gèneres tal i com els coneixem i entenem

No us sembla curiós que la celebració de l’amor sigui tan comercial? No heu pensat mai que potser gira entorn un sistema social i cultural, que pretén fomentar el consumisme i la idea de la mitja taronja? Com que mitja taronja?! Portem ja un temps desmentint aquesta fal·làcia.

És a dir, més enllà de tots els tipus possibles de relació que podem arribar a mantenir (monògama seqüencial, oberta, poliamorosa, DIVERSES), una certesa ben clara -sigui quin sigui el tipus de relació que mantinguem- és la idea que no necessitem ningú que ens completi, donat que ja som persones completes.

En tot cas, està bé que aquelles persones amb qui compartim la nostra vida afectivosexual, ens complementin. Per què sí, compartit tot és millor. Però és molt important no confondre això amb perdre la teva individualitat. Seria interessant poder viure relacions romàntiques fora de tot el que ens han venut com a vàlid.

I el que ens han venut com a vàlid pot resumir-se amb una llarga llista de mites de l’amor romàntic:

  • Mitja taronja o predestinació: Creença que hem escollit la parella que, d’alguna manera, teníem predestinada.
  • Exclusivitat: L’amor tan sols es pot sentir per una persona al mateix temps.
  • Matrimoni o convivència: L’amor condueix al matrimoni i és la base d’aquest.
  • Omnipotència: L’amor ho pot tot i, si hi ha vertader amor, els obstacles no han d’influir sobre la parella.
  • Perdurabilitat o passió eterna: L’amor passional dels primers mesos de relació amorosa ha de continuar sempre.
  • Fidelitat: L’amor comporta que sempre siguis fidel a la teva parella.
  • Lliure albir: Els sentiments d’amor són lliures i no estan influïts per valors socials, biològics o culturals aliens a la nostra voluntat.
  • Equivalència d’amor i enamorament: Si desapareix la passió, és que s’ha acabat l’amor.
  • Emparellament: La parella és natural i universal en totes les èpoques i cultures.
  • Gelosia: És l’indicador de l’amor vertader.

En conclusió, qüestionar-nos aquestes coses que s’han normalitzat, fa que les relacions que construïm siguin més sanes. Està bé aprendre, però desaprendre tot el que ens han dit durant segles, és primordial, per poder establir nous paradigmes que siguin respectuosos amb tot tipus d’amors i orientacions sexuals.

Pel que fa al tema de consumir, no oblideu que l’amor se celebra cada dia, i no hi ha millor manera de demostrar-ho que cuidant i contemplant a tothom que conforma aquest món que vivim.

Per anar tancant, us deixem aquí un petit fragment que resumeix molt bé com volem ser estimades més enllà d’aquest dia fruit d’una construcció social i comercialitzat.

<<Estimar algú no hauria de ser sinònim de veure’m com una persona incompleta i depenent que necessita un heroi que vingui a salvar-nos>>

<<Eso de que para ser felices necesitamos nuestra otra mitad es todo un timo. Un mal requisito que apuntaron en la lista infinita de sandeces que, según dicen, hay que cumplir para vivir. Lo que sí es cierto, es que la vida es más bonita cuando la compartes con alguien más; alguien que también sepa que es un ser completo y que comparte por puro deseo, y no por necesidad.>>

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *